NOMENCLATOR

Escritores de Cuentos III

C/ ENRIC VALOR

     Tal com hem anat avançant es percep com, a poc a poc, la recopilació o  transcripció del conte oral dóna pas a obres noves i originals en mans d'autors que creen i elaboren els seus propis personatges, llocs, històries i forma de contar-les. L'evolució del gènere pot seguir-se a l'observar que, al principi, obres destinades a la instrucció de la infància es van convertir en contes per a totes les edats,  històries destinades al públic adult van ser posteriorment “adaptades” al públic infantil. També cal destacar l'ús o missatge  d'este tipus de narracions, molt lluny de les adaptacions edulcorades que moltes vegades són sotmeses; “Els viatges de Gulliver”, de Jonathan Swift (1666-1745), per exemple, és un relat fantàstic que tanca un visió pessimista de la societat, i“Peter Pa” de James M. Barrie (1860-1937) critica feroçment als “malvats”  xiquets...

      En el moment en què anem hui a comprar algun conte per a xiquets trobarem que hi ha una amplíssima oferta de sèries amb títols com “Malsons”, “Monstres”, “Vampirs”, “Fantasmes”, etc...el que ens podria fer pensar  que els xiquets d'ara són més “cruels” que els d'abans. Açò realment no és així, perquè la cruesa dels contes  clàssics supera amb molt als actuals, recordem sinó la de vegades en què l'assassinat, la brutalitat, les aparicions diabòliques, fins inclús el canibalisme,  està present en aquelles “tendres” històries que ens contaven els nostres iaiets. Qui no ha sentit cap vegada la història del “Pla de Fèlix”.... Fèlix ! puja! ...?.

      Tal como hemos ido avanzando se percibe como poco a poco la recopilación o transcripción del cuento oral da paso a obras nuevas y originales en manos de autores que crean y elaboran sus propios personajes, lugares, historias y forma de contarlas. La evolución del género puede seguirse al observar que al principio obras destinadas a la instrucción de la infancia se convirtieron en cuentos para todas las edades, historias destinadas al público adulto fueron posteriormente "adaptadas" al público infantil. También cabe destacar el uso o mensaje de este tipo de narraciones, muy lejos de las adaptaciones edulcoradas a que muchas veces son sometidas; "Los viajes de Gulliver", de Jonathan Swift (1666-1745), por ejemplo, es un relato fantástico que encierra un visión pesimista de la sociedad, y"Peter Pan" de James M. Barrie (1860-1937) crítica ferozmente a los "desalmados" niños...

      En el momento en que vayamos hoy a comprar algún cuento para niños encontraremos que existe una amplísima oferta de series con títulos como "Pesadillas", "Monstruos", "Vampiros", "Fantasmas", etc...lo que nos podría hacer pensar que los niños de ahora son más "crueles" que los de antes. Esto realmente no es así, pues la crudeza de los cuentos clásicos supera con mucho a los actuales, recordemos sino la de veces en que el asesinato, la brutalidad, las apariciones diabólicas, hasta incluso el canibalismo, está presente en aquellas "tiernas" historias que nos contaban nuestros abuelitos. ¿Quien no ha oído alguna vez la historia del "Pla de Félix".... Felix ! puja! ...?.

      -Vostè ha escrit tambè rondalles, omplint de sentit i de literatura aquesta tradició popular.

      -Això va ser, en part, cosa de Sanchis Guarner. Jo havia publicat algunes rondalles en l’editorial Torre i, quan Sanchis les va veure, em va animar a investigar en aquest camp. Al contrati d’altres investigadores, jo em pense més un escriptor; volía fer literatura i hi vaig aplicar la tècnica del conte. Fuster pensaba, però, que jo no devia dedicar-me a la rondallística, que allò que habia de fer eren novel·les; recorde que es va disgustar molt.

      Disposats a acabar i,   ja posats a citar, tal com diu Elvira Lindo (Cadis 1962), autora de l'emblemàtic “Manolito Gafotas”;  la literatura conta l'ànima d'una època i l'escrita per a xiquets té el mateix desafiament.

      Esta clar, per a escriure contes....cal eixir al carrer.

      -Vostè ha escrit tambè rondalles, omplint de sentit i de literatura aquesta tradició popular.

      - Això va ser en part cosa de Sanchis Guarner. Jo havia publicat algunes rondalles en l’editorial Torre i, quan Sanchis les va veure, em va animar a investigar en aquest camp. Al contrati d’altres investigadores, jo em pense més un escriptor; volía fer literatura i hi vaig aplicar la tècnica del conte. Fuster pensaba, però, que jo no devia dedicar-me a la rondallística, que allò que habia de fer eren novel.les; recorde que es va disgustar molt.

      Dispuestos a terminar y, ya puestos a citar, tal como dice Elvira Lindo (Cádiz 1962), autora del emblemático "Manolito Gafotas"; la literatura cuenta el alma de una época y la escrita para niños tiene el mismo desafío.

      Esta claro, para escribir cuentos....hay que salir a la calle.