L'expulsió primer deis jueus i posteriorment dels moriscos ha tingut nocives conseqüencies en el nostre esdevenir històric a tots els nivells. Fa uns dies un il.lustre espanyol, guardonat amb el prestigiós premi Jerusalem, feia una breu reflexió al respecte.

    Ben és cert que la nostra historia haguera sigut altra sense aqueixa convivència multisecular de jueus, moros i cristians. La nostra essencia esta impregnada d’aquestes tres cultures que han for-jat el nostre caracter i han determinat la realitat històrica d’Espanya, com sentenciara el Sr. Américo Castro, no exempt, per altra banda, de polèmica.

    No obstant això, des de la llengua dels sefardites, la Mezquita de Córdoba, la Sinagoga de Toledo, el Convent de Santo Domingo de Xàtiva i acabant per l’Alhambra i Medina Azahara, han quedat multitud d’empremtes indelebres i inexcusables per a reflexionar sohre el nostre passat comú.

    Potser la nostra contribució a reviure aquest ric llegat històric siga la nostra més que secular FESTA DE MOROS I CRISTIANS. Probablement nosaltres no percebem, com a natural, la magnitut de fets tan notables i reminiscències transcedents que mantigueren en lluites i trehalls de tot tipus els nostres ancessors durant prop de vuit-cents anys.

    La nostra resposta, gens renyida amb el progrés, és recuperar aqueix esperit de convivència i solidaritat projectant-lo fins al futur; i res millor que amb una cosa tan apropiada com són les nostres festes.

    Tal volta semble que no tinga molt a veure amb tot açò els ESTATUTS DE LA COMTSSIÓ DE MOROS I CRISTIANS que ara s’editen reformats, després de vint anys que veren la llum els primers que s’elaboraren. Els estatuts de la Festa, més que un còdex, han de constituir una referencia estable que garatisquen, junt amb la voluntat dels festers, la pervivència d’una cosa tan valuosa de la nostra cultura i que ha estat encunyada en la nostra història a força de generacions.

    No pensem, per altra banda, que la Festa, com els estatuts, són inamovibles. No confonguem l’essencia amb les formes. L’adequació a les circumstàncies i al moment, com qualsevol projecte humà, garantiran l’avenir.

    Amb la meua modesta opinió, convide, potser innecessàriament, a seguir treba-llant a tots, festers i no festers, pel nostre futur i la nostra Festa.

Vicent García
Alcalde